Rimat / Rimau

divendres, d’agost 26, 2005

Homenots de la FACAO (4): Julián Naval

Introducció al Fuero de Jaca
Introducció de Mauricio Molho a la seua edició crítica del Fuero de Jaca (Saragossa, Escuela de Estudios Medievales, 1964)

¡Mira, Julián, que remiro,
llisco, tallo i escorcollo
l'edició del senyor Molho...
i el que pretens no ho albiro!
Dic jo que algun tiroliro
provençal del "trobar leu"
t'ha feit confondre la veu
com quan, fugint de la Norma,
presentes la Plataforma
amb Caja i amb Sentandreu.

dimarts, d’agost 23, 2005

Balbastro, Lo Grau, L'Aínsa...

Coche de linia Balbastro-Boltaña, ibierno d'el 37-38?
Foto musical (churaría que ye una cobla qui toca)

One ban ixes zagals?
Balbastro, Lo Grau, L'Aínsa...
y astí Boltaña s'esguinsa
como si fese siñals.

Como si mos indicase
que un diya esdebenidero
dará candeleta a'l biero
ta que enta Escalona pase.

Encá no han plegau els mals,
encá per Bielsa no é mayo,
encá está sin sangre el bayo...
One ban ixes zagals?

divendres, d’agost 19, 2005

Homenots de la FACAO (3): Raúl Vallés

Raúl Vallés
Foto musical de Raúl Vallés (el "Himno de la Escuela Naval", com correspon -i la lletra-)

Els versets recitats

A Quintana (o a Sistac)
me'l tractes com si fos ruc,
i tu pies en un nuc
tres mil faltes de patac.
També redactes opac
per a gent de la Belgiqu';
i Carmen, en l'embolic,
te segueix a gust el joc
-amagant Moncada un poc-
de Bellmunt fins a Beric.

dilluns, d’agost 15, 2005

Silba zaragozana y encarrañada

Zaragoza
Zaragoza fa bellas añadas (u no, seguntes lo que se diz en ista silba)

Eba de l'año l'estazión florida,
florida no per flors,
antis per lo que flore con calors
a'ls que per caso fem bella sallida;
u siga, que eba agosto
-un mes que está pensau ta bel llangosto,
y no ta la Guineu-
cuan la Guineu, pansida,
ba ir enta Zaragoza;
y no perque querise bier la Seu
-l'esmo, si ñai retors, se me le boza-,
sino buscar llibrez en sobatida.
Le daba igual chicoz, grans u mediaus,
pero els queriba en llengua aragonesa
y, siñors,... la sorpresa!:
toz els puestos trancaus.
La Cálamo, l'Antígona y Central,
con güeito claus trancadas!;
y, súmmum de chanadas,
tamién la General!
Sí..., prou que ba trobar
ubierto el Corte Inglés
-"estante aragonés",
y bienga rechirar:
els Suenios y altros tres-.
Sí..., prou que ba trobar
ubierta la F(e)nac
-"estante de turismo", achoca y... crac!,
l'espalda t'has d'asclar
ta bier pe'l rinconet
solenco el Prenzipet-.
Y ban acabar duelos
ta Guineu cuan dixaba la zaguera,
que chusto a l'altra azera
ie benden carambelos.
Ba mercar un adoquín,
ba desfer l'embolico
y a'l papel del lamín
ba leyer, ba leyer... "Chufla, mañico"!
Y é ta yo disencusa no almitida
que "eba de l'año l'estazión florida".

dimecres, d’agost 10, 2005

Homenots de la FACAO (2): Jorge Borrás

Falanges
Foto falangista sonora i resposta amb gest "falangista"
NOTA: On se sinte "Tú te nos vas", quedaria millor "Tú, Borrás, te nos vas del partido"


"Nosotros no pertenecemos a ningún partido político... Nosotros somos... Nosotros pedimos... Nosotros no estamos... Nosotros no falsificamos... Nosotros no compramos... Nosotros no simplificamos... Nosotros..." (Jorge Borrás, firma de l'Associació Cultural Lliterana “Lo Timó” -ara-, firma d'una Falange -fa cinc anys- i firma d'una altra Falange-fa sis anys-)

Els versets recitats

Baixo al riu, aparto canyes
i... , Borrás, no t'entenc molla:
dius que has canviat de cadolla,
però en "Nosotros" te banyes.
Els tolls -per això t'enganyes-
són d'aspecte similar;
ara bé, quan vas a un bar
i a la pell tins gotes retxes
de "Nosotros", jous i fletxes,
¿què te diu la gent del PAR?

dimarts, d’agost 09, 2005

Sin de notizias d'Antón Lleonardo Collada

Toni Collada
Foto musical (cal punchar en o puntet d'a zaguera d'as cuatro canzions: La Tronada de La Ronda de Boltaña)

Un "amplo mar" que soneya,
y que costas griegas baña,
els rondadors de Boltaña
mos trayen de l'Edat Meya.
Y tu, Toni, ixa epopeya
l'has contau, y ara... ¡chitón!:
sin de notizias d'Antón.

Beluns em feito El biache
amagaus en la nau Guara,
y, ya beis!, mos tiens encara
aguardant nuebo mensache.
No se puet ser personache
-Toño, Lluis, Chorche u Ramón-
sin de notizias d'Antón.

Mos darás segunda parte,
per cuentos u per rapsodias,
u a l'inte ñabrá costodias
dica que cadielle l'arte.
Almogabars ñai per Marte
que enduran, luen d'Aragón,
sin de notizias d'Antón.

dilluns, d’agost 08, 2005

Homenots de la FACAO (1): Héctor Castro

Héctor Castro
Foto musical (cal tindre uns minutets de paciència / cal tenir uns minutez de pazenzia)

Els versets recitats

Héctor, que sigues filòleg
i que no n'entengues res
de Tagliavini i Valdés
més que savi te fa ufòleg.
Ara bé, escriure un apòleg
"lliterari" en lliterà
i premiar-te'l amb ta mà
és de tan disPAR saviesa
que "Lo Timó", per puresa,
de l'accent se desprendrà.

divendres, d’agost 05, 2005

Pastorada de pastorades a Benavarri

Cartell anunciador de la Pastorada de pastorades
Cartell musical (L'arrastrat, dels Palitrocs de Benavarri, interpretat per Hato de Foces)

Breu història

La Pastorada de Benavarri és una més de les moltes que nyeva a molts llocs de la Ribagorça i de la Llitera als segles XVIII i XIX. A principis del segle XX se va anar perdent el costum de representar-les, però al 1954 a Benavarri se va recuperar esta tradició que s’eva perdut cap al 1920. Des de llavors, el 8 de juny, després de la processó i la missa, se recita davant de la imatge de Sant Medardo la Pastorada nova de cada any. Encara que des dels anys 80 s’ha reprès a alguns altres llocs la tradició de representar pastorades, podem dir que la de Benavarri és l’única que pot celebrar 50 anys de continuïtat.

Estructura de la Pastorada

La Pastorada és una xica peça teatral: l’amo d’un ramat d’ovelles i el pastor que en tine cura se retroben a la plaça Major de Benavarri i comenten en vers les anècdotes que han passat al lloc durant l’any precedent i, si convine, també se comenten els esdeveniments mundials. Algunes parts de l’obra són fixes: brindis, lloances al sant, comiat...; però tant el text d’eixes parts com el de les anècdotes és nou cada any. I, sobretot, és un text secret fins al dia 8 de juny; d’astí que un dels encants de l’acte siga descobrir qui del lloc “ix a la Pastorada”.

Cinquanta anys de Pastorada

En motiu dels cinquanta anys de pastorades (1954-2004), se representarà el dissabte 20 d’agost una “Pastorada de pastorades” en textos procedents de tots els anys passats i comptant en actors que l’han interpretat en diferents moments de la història. Així mateix, se publicarà un llibret, que estarà a la venda a partir del dissabte 20, en tots els fragments recitats a la “Pastorada de pastorades”.

El futur de la Pastorada de Benavarri

AMO:
Fa un any que no sentim la Pastorada,
fa un any que els palitrocs no hem vist llucir.
Com sempre, bé ha calgut toda una anyada
per podre tornar a tindre avui ací
els totxos de madera ben pintada
i els versos que entre bromas hem de dir.
Si algun any mos faltessen las dos cosas,
seria com si un ram no tingués rosas.

Els palitrocs sempre voldran ballar
els joves, si mos queda població;
però, si more el nostre català,
¿qui a la plaça estarà d’espectador
per sentir narracions que no entendrà?
¿I qui voldrà fer d’Amo i de Pastor
recitant versos d’una llengua morta
que un atre temps va tindre vida forta?

Segur que Sant Medardo per molts anys
aidarà perquè vigan gent i llengua,
si comprenem que està en las nostras mans
intentar que no nyaiga cap més mengua.
I deixem estas cosas importants
(qui no ho ha entès, difícil que ho entenga),
que toca començar a contar la història
de las feitas que el temps deixa en memòria.

(De la Pastorada de 2005)

La Pastorada de 2004

La Pastorada de 2005

Algunes explicacions sobre els usos lingïístics a la Pastorada

dijous, d’agost 04, 2005

Chobillo de don Manuel Fraga Iribarne

A cucha, Francisco Franco; en el zentro (churant els Prenzipios Fundamentals), Manuel Fraga
Foto mosical. A cucha, Francisco Franco; en o zentro (churant os Prenzipios Fundamentals), Manuel Fraga

Qui ha dixau el protocolo?
Don Manolo.
A qui le han baixau la paga?
Pos a Fraga.
Qui no é Dios y é güeso y carne?
Iribarne.

Un enfuelgo els carrers guarne
dimpués d'un camín ben llargo:
"Ha salliu del zaguer cargo
Manolo Fraga Iribarne!!!".

Un clasico que no i podeba faltar (La Trinca, "Alça Manolo!" y... a ascuitar!)

Y la lletra

dimecres, d’agost 03, 2005

Chávez, Chaves, Chávez, Chaves, Chávez...

Hugo Chávez: cara-de-pau (caradura, en portuguès)
Chávez & Castro
Foto musical (11. Shabes Shabes 1:54)


Ricardo Chaves: per la cara!
Ricardo Chaves
Foto musical (en fitxer zip)

SEXTA-FEIRA
No fim da tarde de sexta-feira,
se o tempo não mudar,
nos bares da cidade inteira
as coisas vão rolar.
Aí quem ficar de bobeira
por certo vai dançar
e pode ter um final de semana
sem ter nada pra contar.
Toda menina que quer namorar
sexta-feira vai rodar;
o cara-de-pau que só quer paquerar
sexta-feira vai rodar;
o cara-de-pau que só quer descansar
sexta-feira vai rodar;
até quem casou e não quer se acomodar
sexta-feira vai rodar.


Entre els dos no dubto guaire:
Chávez queda descartat,
perquè mantine amistat
amb un cert caiman manaire.
I és que, quan sinto la flaire
d'un castrisme qualsevol,
tota l'ànima me dol
i se fa bocins el dia;
o siga, que he feit la tria:
per a Ricardo ix el Sol!

dimarts, d’agost 02, 2005

Non è un affare di soldi, ma di lire

Oci Ciornie di Nikita Mikhalkov; a sinistra, Marcello Mastroianni nel ruolo di Romano; a destra, Yelena Safonova nel ruolo di Anna
Foto musical

Detto da Romano (Marcello Mastroianni) nel film Oci Ciornie -1987- (Ochi neri, Os güellos negros, Els ulls negres, Les Yeux noirs, Ojos negros, Dark Eyes):

"Ho vissuto ogni giorno come se fosse una parodia, una cattiva imitazione. Ho avuto tutto e nulla: né una vera casa, né una vera famiglia, né anche mia figlia, che ci somigliamo come due gocce d'acqua. Non mi ricordo di niente. Se morissi a questo momento ed il Padre Eterno mi dicesse "Romano, che cosa ricordi della tua vita?"... La ninnananna che mia madre mi cantava quando ero piccolo... Il viso di Elisa nella prima notte... E le nebbie della Russia."

Eppure io, io...
come se fosse adesso mi ricordo
:
maitinada en el río,
fuyida sin somordo,
árbels que tallará el progreso sordo,

y els mosicos chitanos,
y aquel bidre que mai no se crebaba,
y els baños italianos,
y el cocho que enzetaba
el tremolar d'una pasión eslaba.

Anna, llarimas rusas;
tu, Romano, y el tuyo torno presto;
ta Elisa, disencusas
-"a denguna altra he quiesto"-,
creyent-te que la bida fará el resto.

Y, Romano, la bida...
la bida é cosa molto esllisadera,
é un barco -la pudrida!-
an ña belún que espera
y belaltro que plora cuan remera.