Rimat / Rimau

diumenge, d’octubre 30, 2005

Fossar de Fraga, 29 d'octubre de 2005, 10 del maití

Josep Galan
Josep Galan

Josep, nya molta gent avui astí:
polítics d'Aragó que, sempre en va,
t'han dit "La Llei de Llengües se farà"
fa un any i dos i quatre... "Sí, home, sí".

Josep, açò està ple, no sé qui és qui:
veig heralds que escriuran despús-demà
-mentre enrunen el nostre català-
que tu eves un històric franjolí.

Però, Josep, per sort hi estan també
companys de Catalunya i d'Aragó
a qui t'univa un ideal comú;

i, a més a més, Josep -ho saps, ja ho sé-
la gent que veva en tu bondat, passió:
la gent que t'estimava per ser tu.


Dels teus amics de la Ribagorça

divendres, d’octubre 28, 2005

Cap vida del passat no ha de morir, Josep



Benavarri, 8 de juny de 2005, Pastorada, sonet recitat per l'AMO (Manuel Chesa)... Per a tu, Josep
Els versets recitats



Josep Galan

dimecres, d’octubre 26, 2005

Josep Galan

Josep Galan

Lo català a la Franja

Europa Press

Diario del AltoAragón

Vilaweb Fraga

La Mañana

Segre

Radio Huesca

Franjadeponet

dimarts, d’octubre 25, 2005

L'homenet de la FACAO i The Man of La Mancha

Portada de la segona part del Quixot

Els versets recitats


L'homenet de la FACAO

Baixo al riu, aparto canyes
i... me trobo a Luis Borrás
-l'altre ja no hi vine pas-
que me diu: "Diable amb banyes!".
I afegeix: "O açò ho apanyes
o te clavo un mastegot!
¿No me toca un homenot
d'eixos que -ai, en català!-
escrius "trobant leu o pla"
sent com sic segon Quixot?".


The Man of La Mancha (song) (chanson) (canción)

[...]
-Yo -dijo don Quijote- no sé si soy bueno, pero sé decir que no soy el malo; para prueba de lo cual quiero que sepa vuesa merced, mi señor don Alvaro Tarfe, que en todos los días de mi vida no he estado en Zaragoza; antes, por haberme dicho que ese don Quijote fantástico o Luis Borrás Dolz (*) se había hallado en las justas desa ciudad, no quise yo entrar en ella, por sacar a las barbas del mundo su mentira; y así, me pasé de claro a Barcelona, archivo de la cortesía, albergue de los estranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos y correspondencia grata de firmes amistades, y, en sitio y en belleza, única. Y, aunque los sucesos que en ella me han sucedido no son de mucho gusto, sino de mucha pesadumbre, los llevo sin ella, sólo por haberla visto. Finalmente, señor don Alvaro Tarfe, yo soy don Quijote de la Mancha, el mismo que dice la fama, y no ese desventurado Luis Borrás Dolz (*) que ha querido usurpar mi nombre y honrarse con mis pensamientos. A vuestra merced suplico, por lo que debe a ser caballero, sea servido de hacer una declaración ante el alcalde deste lugar, de que vuestra merced no me ha visto en todos los días de su vida hasta agora, y de que yo no soy el don Quijote impreso en la apócrifa segunda parte facaoera (*), ni este Sancho Panza mi escudero es aquél que vuestra merced conoció.
[...]

CAPÍTULO LXXII: De cómo don Quixote y Sancho llegaron a su aldea
Segunda parte del ingenioso cauallero Don Quixote de la Mancha
Por Miguel de Ceruantes Saauedra, autor de su primera parte
Año 1615


(*) Francisco Rico va demostrar fa temps que cap dels fragments que natres hem posat en negreta no va ser escrits per Cervantes, sinó per algun pèrfid editor guineuesc. Així i tot, hem considerat que eva adient mantindre'ls perquè són prou coherents amb l'autèntic esperit quixotesc.

diumenge, d’octubre 23, 2005

L'edat no fa guaires chiradas

Georges Brassens choben (a cucha) y Georges Brassens biello (a dreita)
Georges Brassens choben (a cucha) y Georges Brassens biello (a dreita)

La mosica orichinal

La lletra orichinal

Els bersez rezitaus

Cuan son corderez
y encá no els beyez
de mardans,
toz ixes ninons
creyen que els tions
son fabans.
Cuan prou han creixiu
y els dients s'han cayiu
per galbans,
toz ixes baldaus
creyen que els dentaus
son fabans.
Yo, que chusto estigo en la güega,
le digo a qui coixeya u chuega:

L'edat no fa guaires chiradas:
si tu és fabán, és fabán.
Tiengas güeitanta u diez añadas,
si tu és fabán, és fabán.
No cal que enzetes un mal pleito
discutint qui seiga millor:
choben picau u fabán feito
de l'año de la picor.


Chóbens embalaus
con cuatro costaus
de fabans
que pensaz no más
que els buestros papás
son fabans,
biellos rocazers
rompius en quefers
de fabans
que ez dito asobent
que els chóbens perent
son fabans,
a qui no é pas coixo ni chuega
fez-le-ne caso astí en la güega:

L'edat no fa guaires chiradas:
si tu és fabán, és fabán.
Tiengas güeitanta u diez añadas,
si tu és fabán, és fabán.
No cal que enzetes un mal pleito
discutint qui seiga millor:
choben picau u fabán feito
de l'año de la picor.

dijous, d’octubre 20, 2005

Viudas Camarasa, recitador convidat

Antonio Viudas Camarasa
Foto musical d'Antonio Viudas Camarasa, la darrera parella de ball de la FACAO

Rimat / Rimau se complau en obrir-se a la poesia i a la filologia mundials. Amb tots vatres, en directe des d'Extremadura, l'insigne director de l'Academia de la Lengua Aragonesa, el mai prou lloat Antonio Viudas Camarasa, hermeneuta, rapsoda i castrista (del castrisme més nostrat, no mos equivoquem):



L'àudio amb la veu d'Antonio Viudas Camarasa

Els versets recitats



La transcripció de l'àudio

…un congreso y nos encontramos unnn… un romance de esta época, del siglo XV.

Morito, si vas de ca[z]a;
morito, si vas de ca[z]a
a tierras de Andalu[z]ía;
morito, si vas de ca[z]a
a tierras de Andalu[z]ía...

“Morito, si vas de caza a tierras de Andalucía”, y habla del Camino de Santiago. Un señor que iba a Santiago y tal. “Morito, si vas de caza”, eh oh un esclavo moro o u... un moro residiendo en tierra ya medieval, “si vas de caza a tierras de Andalucía, rarara la princesa”, pero que se fue con una promesa a Santiago, ese Camino de Santiago. Pues... eeeeh Pilar Barrios, que hablará dentro de nada, me ofreció ese... ese rom romance, gg un montón de vídeos. Y, curiosamente, yo dije: “Por e... son palabras del siglo XIV-XV”. El resto arqueológico, eeehhh dialectal, euh arqueológico-dialectal, euh la arqueología dialectal; pero, curiosamente, me dijo que eran melismas... Esta música, yo se lo canté a mis alumnos, dijeron “Eso es música de... de curas, ¿eh?; eso es de curas”.

Morito, si vas de ca[z]a;
morito, si vas de ca[z]a...

¿Eh? Parece... No es gregoriano, pero es un... es un melisma, ¿eh? y... la pr... la doctora Barrios, ¿eh?, certifica que es totalmente... em me... em melodi... em melodía... eeehh... medieval. O sea que estamos... eeeh... por eso creo que surgió eeeeh la asociación, Patrimonio Lingüístico, donde el patrimonio está en la lengua, está el derecho, está en la tradición popular, la tradición oral y... y creo que va a ser muy productivo para los estudios extremeños el que sigamos con este tipo de reuniones.



Un suggeriment de Guineu

Morito, si vas de ca[z]a (bis)
a tierras de Extremadura, (bis)
dile a Viudas Camara[z]a (bis)
que lo suyo tiene cura. (bis)

dimarts, d’octubre 18, 2005

"Yo sigo el millor!"


Apegallo mosical

Els bersez rezitaus

Qui a Mari Pau no da fe?
Marsé!

Qui mira que Luis no chente?
Clemente!

Qui a Carmen tien amargada?
Parada!

Con la lizión estudiada
d'el gran mayestro Legrá,
chilan "Sall-te-ne d'allá!"
Marsé, Clemente y Parada.

dissabte, d’octubre 15, 2005

M'agrada el teu parrús! (Brassens parodiat)

Darrer disc de Les Snuls
Funda del darrer disc de Les Snuls

La cançó ori(gi)nal de Les Snuls

La lletra ori(gi)nal de Les Snuls

Els versets recitats

Les foses nasaleres,
conductes auditius,
les dents ben bataleres,
tots els tubs digestius...
Te vull per qualsevol forat;
però he triat per fer l'estruç
el cau que tins més amagat:
"M'agrada el teu parrús!".


On se tinen galteres,
on els polls boten vius,
on baixen cagaleres,
on els mocs són massius...
Te vull per qualsevol forat;
però he triat per fer l'estruç
el cau que tins més amagat:
"M'agrada el teu parrús!".


Les botes xiruqueres,
els teus mugrons asprius,
les neures i deleres,
els teus fins subjuntius...
Te vull per qualsevol forat;
però he triat per fer l'estruç
el cau que tins més amagat:
"M'agrada el teu parrús!".

dimarts, d’octubre 11, 2005

Chazilla Sextina (Habemus Aragoniam?)

Fumata bianca!
Foto mosical (Ixo cantaran plenas de goyo las monchas carmelitas de Viña del Mar si "Habemus Aragoniam" bel diya, prou que sí!)

¿É posible que ñaiga un Aragón
que no seiga como iste que ñai ora?
¿Bendrá diya -no güe, no pas maitín-
en que d'implaz se i charre aragonés?
¿Ie bibirem tamién en catalán
-sin amolar, quietez en nuestra Francha-?

Cuan, fent güellos guerchez, enta la Francha
se mos miran d'adintro d'Aragón
y sienten un chalfego catalán,
somiziegos beluns se tornan ora
y les tremola l'esmo aragonés
pensant que catalans serem maitín.

Belatros se demandan si maitín
-antiparti d'istorias de la Francha-
s'ascuitará el fierizo aragonés,
"mancilla del Gran Reino de Aragón",
difuera d'els llugars one chaz ora
amagau molto més que el catalán.

Aquéls? Sienten medrana a'l catalán
(ya ayere la sentiban -y maitín?-)
y encá ne sienten més cuan beyen ora
que talment una Llei dixe a la Francha
ablar, seguntes éls, en Aragón
la llengua de qui é mal aragonés.

Istes? Tanto les da l'aragonés,
pero de Cataluña el catalán
les plega como abiso ta Aragón
y s'entrefilan que pasau maitín
Aragón será odiau -segunda Francha?-,
u seiga que ya estam prou ben per ora.

Istes y aquéls aquí continan ora,
mientres s'amorta el pobre aragonés,
mientres dezaga morirá la Francha,
mientres aragonés y catalán
no aduben a esbregar ta bel maitín
l'espuenda barzalera d'Aragón.

Ya tenim Aragón? No pas per ora.
Maitín se i charrará en aragonés?
Campará el catalán astí en la Francha?


Els bersez rezitaus

Bels testos complementarios:

Una sextina, de Jaime Gil de Biedma
Una altra sextina, de Joan Brossa
Belatra sextina, inspiradora d'el tetulo
Qué é una sextina?
La sextina en debuixo

dilluns, d’octubre 03, 2005

"Sombras le avisaron / que no saliese / y le aconsejaron / que no se fuese"

Eclipsi anular madrileny
L'eclipsi d'avui (un senyal del cel?)

Els versets recitats
Versió 1

Els versets recitats
Versió 2

Zoroastre Hispano (Igualadina?):
Mireu el senyal de dol
que el Déu de l'Apocalipsi
mos mostra en forma d'eclipsi:
"En Madrid se ha puesto el Sòl?".
Els catalans, en estol,
han feit una Llei que put
i, com que Déu ho ha sabut,
penja un eclipsi anular
perquè servisca de far
i anul·lem eixe Estatut.

Hermes Trimegist Hispano (Suiza?):
T'equivoques, Zoroastre:
per l'eclipsi, que és un fum
romacer, lorquià o badum,
trobem el foc d'un desastre.
El govern, progre i sapastre,
fa entrar la negra morisma
i per això el Sol s'escrisma
y "reluce" per Castilla
quan els negrets, a Melilla,
prediquen l'aràbic cisma.

Guineu Poc Hispano (Olivetti?):
Mira que en sic, d'animal!
Tinc sovent malsons podrits
perquè pasto massa nits
molta arena i poca "cal".
Si els bruixots se fan pujal,
no "cal" molla que me dope:
"cal" que menge poc quan sope,
"cal" que camine un poquet,
"cal" que m'adorma promptet,
"cal" que apague, abans, la COPE.