"Son mmm días son, mmm nada más..."

Així estava la qüestió el 19 de març de 2006; i, a dia d'avui, tampoc no se'n sap res encara, de les querelles anunciades

Doncs, au, que cante el de la menció i que mos ho traduïsca, així sabrem quants dies even passat el 19 de març. I que se note la menció en Filologia Italiana una mica més que amb les citacions de Tagliavini. Ara, potser eixa menció eva una "menció" de les Mencions. Bé, al cas; a cantar i traduir:

Fog la scommessa ha fatto già
ed in tempo tornerà
dal giro del mondo.
Fog, strano tipo come lui
non si incontra quasi mai nella città.
Ecco qui, c'è Rigodon
e Tico la mascotte.
Dolce, dolce venere
è Romy la più bella.
Ora la storia avanti va,
niente più la fermerà
e tutti pronti si va via.

Gira, gira insieme a noi,
ottanta giorni, e poi
il mondo noi l'avremo visto.
Tutto qui si fermerà,
aspetteranno solamente noi.
Gira, gira insieme a noi,
ottanta giorni, e poi
il mondo non si fermerà.
Gira e va,
gira il mondo e va,
e mai, mai si fermerà.
E va, gira il mondo e va,
e mai, mai si fermerà.

Qui l'avventura nascerà,
il coraggio ci vorrà
per affrontarla.
E Rigodon poi salverà
Romy dalla brutta fine pronta già.
Tico sì ci porterà
la sua fortuna.
Romy, che sta insieme a noi,
sarà la gioia degli occhi tuoi.
Ora la storia avanti va,
niente più la fermerà
e tutti pronti si va via.

(Tornada.)

I no mos oblidéssem pas que este dissabte cal drapejar ben fort al Zentro Zibico La Almozara de Saragossa.



Eixe és l'inici de l'autèntica volta al planeta. Planeta Franja, evidentment.

El dotor Badía y míster Enrique

Enrique Badía (Alcalde de Fonz p'el PAR): un Strange Case of Dr. Jekyll and Mr. Hyde de casa nuestra

Seguntes qué ubios me fique
y el mal que tienga en l'anzía,
yo seigo el dotor Badía
u seigo míster Enrique.

Si en llebantar-me a'l maitino
l'anzía no me fa mal,
charro eSLAbau prou talcual
bestiu de cañimo fino.
Y, encá que un poco abadino
l'aragonés d'aigua fría,
yo seigo el dotor Badía.

Pero, cuan rabio, no ñai
qui me saque d'el quefer
de bestir dril facauer
y escazilar como mai.
Alabez firmo, ixo rai!,
que se'n baiga tot a pique
y seigo míster Enrique.


Bersez en aragonés ribagorzán

Les coses, clares; i la xocolata, espesa

Xocolata ben espesseta

La xocolata espessa


21 de març de 2006, César Vidal espès, espès (versió de dos minuts)


21 de març de 2006, César Vidal espès, espès (versió de sis minuts)

Villena, Blanco i Vidal...,
Vidal, Villena i Blanco...;
amb la COPE, més o manco,
guairebé ho veig tot igual.
Des que escolto en el dial
les mentides més extremes,
ja no sé qui escriu poemes
ni qui fa de secretari
ni qui, amb el posat de frari,
els facaus fica en problemes.


Les coses clares

Els autèntics i molla satírics versets sobre Irene Villa, que avui, amb l'alto el foc d'ETA, tinen encara més sentit.

L'exposició "La llengua catalana a l'Aragó"

ASCUMA, Associació Cultural del Matarranya (membre d'ICF, no d'ICFP)

Iniciativa Cultural de la Franja (ICF)

Institució Cultural de la Franja de Ponent (ICFP)

La FACAO vista pels mateixos facaoers

Visita guiada a la cara oculta de la FACAO

Los Draps

Caràtula del nou disc del grup franjolí (i matarranyenc) Los Draps, disc que se presentarà al llarg de 2006 en diferents concerts

0. El dia D


1. El parte

Parte oficial de música, del Cuartel Musical del Guineuísimo, correspondiente al día de hoy, 1° de abril de 2006, III Año Musical

En el día de hoy, cautivo y desarmado el público zaragozano, han alcanzado las tropas drapaires sus últimos objetivos musicales. La cacofonía ha terminado.

Ribagorza, 1º de Abril de 2006, Año de la Drapería.

El Guineuísimo... Guineu

2. La Guineu
Uns versets de la Guineu

3. El drapaire


4. El fogaire
Unes proses del fogaire

Lleyenda d'el Zésar Bisionario

13 de marzo de 2006, César Vidal a punto de brendar un poquet de FACAO dimpués de rematar la sezión "Noticias de la Cultura" d'el suyo programa La Linterna (cadena COPE)

1. La introduzión

En un Burgos salmantino de tedio y plateresco, en una Salamanca burgalesa de plata fría, Francisco Franco Bahamonde, dictador de mesa camilla, merienda chocolate con soconusco y firma sentencias de muerte.

Ista é la primera frase de la nobela Leyenda del César Visionario de Francisco Umbral. Talment caldría cambear "dictador" per "locutor", y "chocolate" per "FACAO", y "Francisco Franco Bahamonde" per... Resumint: a'l Zésar, el que é d'el Zésar (Bisionario).

2. Las parolas de César Vidal (con bonus tracks)



3. La primera replica de Guineu

Quiesto don César Vidal,
si ese preso la molestia
de mirar qui eba la bestia,
n'ese informau como cal.
Pos sepa que ixe animal,
mesmo a qui pasa y no grita,
da calzies de mula guita
-per eixemplo a Manel Riu-
y ta yo, que l'he cruixiu...
ya me'ls dará santa Rita!

4. La segunda replica de Guineu

La "Silba d'Irene Villa", "silba" que no "canzión" (qué n'im de mal en metrica, don César), no eba gota una satira (qué n'im de mal en compresión leutora, don César); sino que eba l'espresión de dos duelos fundos de berdat que yo ba sentir: la uno fa quinze añadas y l'altro fa poco.

5. La coda mosical (de l'esponsorao d'el nuestro blogao, au!)

Bllaus verídics

Verídica llengua blava (que no blavera)

Bllau verídic 1

Aprofitant l'ocasió,
investiga el doctor Veny
amb un franjolí ferreny
la palatalització.

Li fa el Mestre entusiasmat
"On posau sa sopa, al·lot?";
i contesta el bon xicot
"O a la sopera o al PLLAT".

Quan el doctor Veny s'exclama
"No juguiareu amb so foc!",
respon l'altre a poc a poc
"Si nya foc, és que nya FLLAMA".

I Veny "Sa porta tancada...",
i el franjolí "Sempre en CLLAU";
"I voltros amb què caçau?",
"En BLLAT i una cana ASCLLADA".

"Només manca a mon bagul",
diu Veny, "es color des cel";
diu l'altre "D'estrel a estrel,
el color sempre és... AÇUL!".

(Coda apòcrifa de Joan Veny)
"Idò!, ja m'has dat pel..."


Bllau verídic 2

Pa amb toia com amanida;
de segon, palanca amb sorna;
i per postres -tot retorna-,
pantojada refregida.

Las zirezas

Un par de zirezas d'el tiempo de las zirezas

Charraba un diya el conde Lucanor con Patronio, el suyo consellero, d'ista traza:

-Patronio, he beyiu una contradizión que no sé cómo se puet interpretar. ¿Cómo é posible que l'IEA y la Feria de Monzón digan que, mesmo en casa suya, no les ha quedau altra que permitir las baldragadas d'els facaoers y que, d'altra man, el Conzello d'Almazellas els aiga puesto forachitar sin de problemas de la suya Fira de l'Aigua?

-Señor conde Lucanor -ba dir Patronio-, ta que podésez entender que no ñai guaire contradizión en ixo, molto goyo me faría que sabésez el que ba pasar-le a un comprador inozent que teniba conzieto de zirezas.

El conde le ba demandar cómo eba aquello.

-Señor conde Lucanor -ba dir Patronio-, ñeba una begata un bendedor que diba a un inozent comprador: "Zirezas quiers? No en tiengo gota, pero en ista epoca tampoco no en trobarás en dengún puesto més". Y, chusto a'l canto, ñeba un altro bendedor que en teniba tres caixas plenas a caramuello. Alabez, l'inozent comprador ba dir a'l bendedor zirezaire: "¿Cómo é que tú tiens zirezas si el bendedor d'astí m'ha dito que no ne ñeba en el mundo?". Y el bendedor zireraire ba contestar: "En custión de mercaderías, las zirezas son como els güegos; u se'n tiene u no se'n tiene".

-Ah, copón! -ba dir el conde Lucanor.

Y la Guineu, como que ba tenir ista istoria per una falordia ben educatiba, ba dezidir posar-la en iste blog y ba fer-ne istes bersez que dizen asinas:

Qui t'embolica con chuegos
ni tien zirezas ni güegos.

"Yo soy aquel cabrito..."

La FACAO familiar (350 g)

La mosica:




La lletra:

Yo soy aquel cabrito
del Aragón Oriental
que sonriendo cantaba
la canción de la FACAO.

Y, como verán ustedes,
les voy a relatar
las múltiples cualidades
de este producto sin PAR.

Siempre es la FACAO
desayuno y merienda;
siempre es la FACAO
desayuno y merienda ideal.
¡La FACAO! ¡La FACAO!

La toma el futbolista
para entrar goles;
también la toman
los buenos nadadores;
si la toma el ciclista,
se hace el amo de la pista;
y, si es el boxeador,
¡pum, pum!, golpea que es un primor.

Siempre es la FACAO
desayuno y merienda,
siempre es la FACAO
desayuno y merienda ideal.
¡La FACAO! ¡La FACAAAAAO!

Cabdell ciutadà

Arcadi Espada i Albert Boadella, Muertos de risa, dissabte 4 de març de 2006 al Tívoli

Si de franjolí no abdico,
m'ensopego amb Federico.

Si fujo del caqui o vert,
me cau al damunt Albert.

Si me n'ixco del meu radi,
fins allà m'enriste Arcadi.

I ara m'arriba l'estadi
-superant a Job en punts-
en què a veri'm vinen junts
Federico, Albert i Arcadi.

Arcadi Espada zipejat (i muerto de risa)

Arcadi Espada losantitzat (no tan muerto de risa, però també tine gràcia)

Beluns y belatros

Beluns y belatros

Beluns ban enta els teyatros
cuan quieren montar comedias;
pero, ta fer cacopedias,
a l'IEA ban belatros.