Senyoretes humoristes que me visiten
Senyoretes humoristes que me visiten
Ja me voldria morir!:
l'humor a la blogosfera
s'ha posat d'una manera
que no s'hi pot competir.
¿Què he d'escriure o què he de dir
si vine a veri el meu blog
(o per mi o per Willy Fog)
una escola femenina
que amb tocs d'ironia fina
me fa sentir trist bulldog?
Escrit per / Escribiu per Guineu a les / a ras
10:15 p. m.
3 Comentaris / Comentarios:
Doncs és normal, Guineu, és normal. És més que normal que en prémer el "next blog" del teu,i nostre, estimat "Rimat-Rimau", ens surti, per exemple, l'àlbum de fotos de Carlitos, en Chihuahua, Mèxic, babejant candorosament, o aquesta pragmàtica-religiosa-entendridora escola. És això el ciberespai: totalitat i confusió i algarabía (sic). I també el millor invent que recorden els segles per a qui vol buscar informació de qualitat... i poesia de qualitat... i humor de qualitat (que és el que millor ens defineix als humans enfront d'altres espècies).
Ah, m'oblidava de l'ironia. En això, Guineu, pots estar segur que serà difícil, gairebé impossible, que et superin, en això sí que gairebé tens l'exclusiva.
Una vegada, vaig dir a una noia interessant i intel.ligent que m'encantava la seva ironia, i no ho va agafar bé, pensava que l'ironia era alguna cosa que olorava a negativa.
Si sabés que això era el major afalac que es pot dir a qualsevol..! Si sabés que l'ironia és la marca evidentíssima de la màxima intel.ligència...
Guineu, Guineu, ÉTS IRÒNIC. En això és difícil que et superi ningú, ni que premi el botonet del "next blog" mil vegades. T'ho juro. En tens l'exclusiva, tota per tu!
Escrit per / Escribiu per
Anònim; dia i hora / diya y ora dijous, d’abril 06, 2006 1:54:00 a. m.
Cony, Chuan Chusé, que me fots roig com un perdigot!
D'això de les xiquetes estes, ja m'imagino que van arribar a casa meua amb el "next blog", però no deixa de fer-me gràcia que unes senyoretes de l'Opus me vinguen a veri. I la veritat és que els dos posts eixos m'han feit petar de riure: pizza vegetariana, gasosa i un film sobre Joan Pau II de tres hores. Insuperable (bé, sí, "pudor y elegancia" també tine prou gràcia involuntària).
Una cosa voleva dir-te fa temps. Dels poemes del teu web (http://www.juanbielsa.com/) me criden molt l'atenció els que has escrit en castellà aragonès; "Tardada", per exemple (http://www.juanbielsa.com/poesia/2castellanoaragones.html). Bellesa del text a banda (que la tine, i gran), el poema me fa pensar en l'espai que els dialectes poden tindre dintre de les seues llengües. Al cap i a la fi, el que jo escric, encara que parega estrany, està lingüísticament més a prop dels teus poemes en castellà aragonès que dels que escrius en aragonès més o menys neutre i en català més o menys neutre. Vull dir que escric en aragonès ribagorçà i en català ribagorçà (formes dialectals de l'aragonès i del català respectivament).
Bé, tornant a les relacions dialecte marcat / llengua neutra, veri la naturalitat amb què eixos poemes teus en castellà aragonès incorporen els trets dialectals sense deixar d'estar en castellà, me fa pensar que els grans debats dialecte/llengua que se donen en el món de l'aragonès i del català s'acabaran quan les dos llengües siguen llengües d'ús normal (com ho és el castellà). Tu pots escriure alguns poemes en castellà aragonès com d'altres escriuen en castellà de cap lloc (i Arniches escriuiva en castellà madrileny, i Cortázar ho feva en castellà argentí; i Pedro Salinas escriuiva en castellà d'enlloc, i Borges també ho feva en castellà d'enlloc), i no passa res: ni la unitat de la llengua ni la diversitat dialectal trontollen.
A veri quan t'animes a fer un blog com te vaig dir, Chuan chusé. En català, aragonès i castellà aragonès, no cal dir-ho.
Escrit per / Escribiu per
Guineu; dia i hora / diya y ora dijous, d’abril 06, 2006 11:38:00 p. m.
Guineu, crec que tu ja has triat les teves llengües d'expressió literària, o potser elles t'han triat a tu:
- Aragonès ribagorçà.
- Català ribagorçà.
O sigui, simplificant una mica acientíficament :
- Tu ets un ribagorçà qu'escriu en ribagorçà.
Malgrat tot, també podries considerar la possibilitat d'escriure en català stàndard o sobretot en castellà stàndard. D'aquesta manera donaries possibilitat d'accès al teu món poètic a molta gent que hi podria estar interessada i que ara per ara no hi pot accedir per la qüestió de la llengua. Però, com deia, cadascú tria les seves llengües d'expressió. I en el cas d'un poeta com tu que s'expressa en la seva llengua materna (o en modalitats afins) ja té molts punts guanyats en quant a autenticitat literària.
Jo et sento molt a prop quan escrius en aragonès ribagorçà, més que quan ho fas en català ribagorçà, és una consideració però que no podria argumentar.
En quant a mi, puc dir-te que la meva llengua materna, o millor, la meva modalitat lingüística
materna és el castellà-aragonès. Després, com és normal, vaig aprendre castellà stàndard, i per
una altra banda, a partir de les meves arrels lingüístiques aragoneses, vaig aprendre aragonès
comú. Í a partir d'aquí puc dir que les meves llengües d'expressió poètica són:
- Castellà (stàndard i castellà-aragonès).
- Aragonès comú.
No em considero pas un poeta en català, encara que sovint faig traduccions dels meus poemes al
català i inclús he escrit alguns poemes originals en aquesta llengua que tant m'estimo.
De totes maneres, no és el mateix escriure en una modalitat o en una altra. Per exemple, quan escric alguna coseta en castellà-aragonès sóc conscient que estic escrivint en una modalitat lingüística que sense cap mena de dubte va a morir en unes poques dècades. Per altra part, cada vegada m'agraden més les interllengües i les llengües vehiculars, o sigui que no renego en absolut del castellà. De tota manera, quan escric en castellà-aragonès o aragonès parlen amb més
eloquència els sentiments, perquè aquestes últimes modalitats segurament seran la "llengua
vehicular" del meu cor.
Ah!, efectivament Guineu, la poesia en modalitats dialectals té una tradició gloriosa, ara em ve al cap, per exemple, la emotiva poesia de José María Gabriel y Galán.
Salutacions, Guineu.
Escrit per / Escribiu per
Anònim; dia i hora / diya y ora diumenge, d’abril 09, 2006 1:23:00 a. m.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home